Gairebé 700 persones participen a la Pujada al Port de Salau

DSC_0319
Fotografia de comiat.

El Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) organitza, des de fa 28 anys, la Pujada al Port de Salau, la qual s’ha anat convertint en un esdeveniment de referència de l’estiu pirinenc.

La Pujada al Port, a 2.010 metres d’alçada, es fa cada primer diumenge d’agost. És un acte lúdico-reivindicatiu que destaca els lligams que uneixen occitans i catalans i demostra la funció del Pirineu com a important d’eix de comunicació entre els pobles que al llarg de la història i fins avui han viscut al seu voltant.

S’hi puja des dels dos vessants de la muntanya: pel costat català a través del Pallars Sobirà, i pel costat occità des de l’Arieja.

Aquest any la Pujada al Port de Salau s’ha celebrat amb el següent programa:

Els primers catalans i occitans han arribat a dalt del port cap a les nou del matí. Durant les següents hores ha anat arribant la gent des dels dos costat de la muntanya

A migdia ha començat la part més institucional de l’acte amb la hissada de les banderes catalana i occitana, i el cant dels himnes occità i català. Tot seguit els organitzadors i personalitats que ens han acompanyat han fet els respectius parlaments. Han parlat els iniciadors de la pujada, diversos alcaldes de pobles dels pirineus, representants de l’ANC de la Val d’Aran que han demanat el vot del proper 27S per una de les candidatures que tenen en compte l’Aran.

Llavors ha arribat un dels moments més esperats del dia: el repartiment de formatge occità i de vi català per a tothom que prèviament havien pujat alguns voluntaris

Després de dinar hem gaudit de música, danses i cançons a càrrec de diversos músics occitans i catalans.

Abans de marxar s’han entonat himnes i cants tradicionals, i finalment s’ha cantat el Cant dels adéus.

S’han fet fotografies de conjunt com a record de la Pujada i cap a les 3 de la tarda, descens, cadascú pel seu costat.

D’any en any, la Pujada s’ha anat fet gran, llevat d’aquells anys en què el mal temps ha espantat una mica la gent abans de pujar-hi, o que ens n’ha fet fora abans d’acabar els actes.

Enguany ha fet bon temps, s’han pogut celebrar tots els actes amb normalitat, l’assistència ha estat molt nombrosa, de gairebé 700 persones, i tothom se n’ha anat content, cadascú per la seva banda, després d’haver gaudit d’uns actes de germanor.